23 de desembre del 2009

Observacions sense estadística

Agafo el metro a diari des de fa anys i sovint coincideixo al vagó amb algú que escolta la música amb el mòbil a tot drap, tocant la pera a tothom.

Observació: la música que escolten aquestes persones mai sol ser música clàssica.

16 de desembre del 2009

Denúncies mediàtiques

Amnistia Internacional denuncia vexacions en els centres de menors. Parlen d'abusos sexuals, maltractaments, humiliacions, etc.

No hauria estat més lògic denunciar tot això al jutjat de guàrdia enlloc de muntar una roda de premsa?

14 de desembre del 2009

El dia després

Per començar, està clar que les meves prediccions no van encertar-la gaire. Per sort Internet ho aguanta tot.

El que suposo que ningú no s'esperava era la baixa participació. L'èxit d'Arenys de Munt estava present en la ment de tothom i era difícil no veure'l com un referent. De fet, fa uns dies Alfons López Tena va afirmar al Matí de Catalunya Ràdio que l'objectiu de les consultes del 13D era igualar, com a mínim, el 41% de participació de la consulta d'Arenys. Estic segur que a tothom li semblava una fita raonable.

Ahir diumenge vaig estar seguintla consulta a través d'Internet. Cap el migdia, un comunicat de l'organització de les consultes va establir com a objectiu de participació "els resultats de qualsevol altra convocatòria oficial" (suposo que referint-se al 36,9% de participació en les europees).

Unes hores després, alguns diaris digitals afirmaven que una participació superior al 30% era el repte a superar.

Participació definitiva: 27,4%.

Aquest matí, les xifres de participació gairebé no s'esmenten i es parla d'"heroïcitat" i es diu que el sobiranisme "guanya força".

En resum, m'atreviria a dir que aquesta consulta ha punxat per la banda de la participació. Un vot del 94,9% a favor de la independència no crec que sorprengui a ningú: estava cantat que el vot sobiranista seria amplament majoritari. De fet, m'ha sorprés que en algunes poblacions el vot del "no" hagi arribat al 10%.

He llegit avui força interpretacions en el sentit de que sense ajuts oficials és tot un èxit arribar al 27% en una convocatòria com aquesta. Bé, tinguem en compte això: sense ajuts oficials els organitzadors van posar-se com a objectiu el 41% d'Arenys. Potser haurien d'haver controlat el seu entusiasme.

El Periódico diu que aquesta consulta ha deixat "Tothom content". O potser "Tothom descontent". Acabo de llegir que Alfons López Tena i Uriel Beltran ja estan intercanviant acusacions.

Em pregunto què passarà ara amb la ronda de consultes de la primavera. Si en unes zones de Catalunya tradicionalment feus del nacionalisme s'ha obtingut una participació del 27,4%, què pot passar en zones on el vot nacionalista no és tan preeminent?

12 de desembre del 2009

Porra


A un dia de les consultes del 13D, faig la meva previsió dels resultats basada totalment en la intuició:

Percentatge mitjà de participació: 40%
Percentatge mitjà de vot a favor: 90%

Demà a la nit veurem si em guanyaria la vida com a vident electoral.

11 de desembre del 2009

El sí i el no de les consultes

Darrera enquesta de La Vanguardia sobre el vot independentista: 35% a favor. Enquesta de la UOC: 50,3% a favor. Enquesta d'El Periódico (del 2007): 34% a favor. Resultats del referèndum d'Arenys de Munt: 96% a favor (amb 41% de participació).

Amb aquests números al davant, no és difícil deduir que els contraris a la independència prefereixen quedar-se a casa abans que dipositar una papereta amb un “no”.

Per què passa, això? Aquestes consultes han estat un objectiu de l'independentisme durant tant de temps que és difícil no veure-les com una mena d'acte independentista en elles mateixes, independentment del seu resultat. Les pròpies entitats organitzadores no amaguen el seu perfil obertament sobiranista (Plataforma del Dret Decidir, Deumil.cat, Sobirania i Progrés, etc.).

Això fa que els contraris a la independència vegin la consulta com una mena de míting independentista. Només el fet de dipositar el vot (encara que sigui negatiu) és percebut per molts com un recolzament a les tesis sobiranistes. El fet que en les cues per votar no manquin les estelades suposo que accentua aquesta idea.

Què s'hi pot fer? Tal i com està tot organitzat, poca cosa. Potser els promotors de les consultes podien hacer delegat la seva organització en entitats menys significades políticament. Crec que hauria estat una passa assenyada. Però pels motius abans esmentats és molt difícil muntar un referèndum sobiranista sense etiquetar-lo (i etiquetar-se) ideològicament. En aquest sentit, els Ajuntaments haurien estat els organitzadors més “neutres” en tant que representants de l'Estat, però tots sabem que tenien les mans lligades.

De tota manera, aquesta reacció dels contraris a la independència em sembla molt humana. La política potser és cosa del cap, però ideologia és cosa del cor. No puc evitar pensar en la situació contrària: si el PP muntés un referèndum sobre la unitat d'Espanya, quants independentistes anirien a votar?